MISION IMPOSIBLE

TVE 1968

172 episodis de 50 minuts

Peter Graves - James Phelps

Martín Landau - Rollin Hand

Barbara Bain - Cinnamon Carter

Greg Morris - Barney Collier

Peter Lupus - Willie Armitage

Leonard Nimoy - Paris

Com hi ha moltes series, sobretot de dibuixos animats, que ens han quedat al record per la veu d’un personatge, aquesta te en la seva banda sonora, el inici del episodi, un ritme frenètic i progressiu que s’ha fet servir en mil parodies, un fort record a les nostres memories. La musica original es de Lalo Schifrin. Un altre característica es l’introducció del capítol, quan Mr. Phelps recollia les ordres i es sentia allo de “Su misión, Jim, si decide aceptarla será ... si usted o algunos de sus miembros de Fuerza Misión Imposible es capturado o muerto, nuestro gobierno negará cualquier conocimiento de sus acciones, este mensaje se autodestruirá en cinco segundos", i bumba !.

El grup estava format per el lider, organitzador i planificador de les missions Jim, desprès entrava el mestre de les disfresses Rollin, capaç de fer-se passar per qualsevol, la nena maca Cinnamon especialista en enreda a tots els homes dolents que calia, ja fos un rus corrupte o un dictador de qualsevol “república bananera” , el següent membre era Barney el manetes, l’especialista en aparells de tot tipus, una espècie de McGyver, i per últim no podia faltar un “cachas” Willie, per si calia donar xarop de canya. Els artistes convidats es repartien entre el dolent de torn, o en alguns episodis apareixia algun agent expert en algun tema que fes falta per acabar la missió satisfactòriament. La marxa de Martin Landau i Barbara Vain, matrimoni en la vida real, per qüestions econòmiques, va fer que entres Leonard Nimoy (d’inoblidable Mr. Spock) com a expert en suplantar personalitats i que les guapes no fossin fixes.

La versió cinematogràfica ha tingut tres pel·lícules, interpretades per un patètic actor, que no dona la talla, en cap dels sentits, i que incomprensiblement per a mi ha tingut un gran èxit de públic, la primera dirigida per Brian de Palma en que converteixen a Mr Phelps en traïdor i a un tal Ethan Hunt en l’heroi i salvador del país i l’organització, en la segona dirigida per John Woo, molta acció, es per a mi la més suportable, però els guionistes es foten un embolic entre les falles de Valencia i les processons de Setmana Santa a Sevilla que si jo fos espanyol m’ofendria molt, i la tercera es tan horrible que em nego a comentar-la.