LUZ DE LUNA

TVE 1986

66 Episodis de 50 minuts.

Cybill Shepherd .... Maddie Hayes

Bruce Willis .... David Addison

Allyce Beasley .... Agnes DiPesto

Curtis Armstrong .... Herbert Viola

Era una comedieta romàntica disfressada de aventures detectivesques, ja la tendre melodia interpretada per Al Jarreau ens preparava per la que ens venia a sobre. La típica tensió sexual continguda i reprimida, gracies a la química del dos protagonistes, cosa que te molt de mèrit ja que els dos actors el que tenien era física, es a dir les hòsties que es donaven quan s’interrompia la gravació. Per acabar-ho de adobar els Maddie i David que a més de guapos eren llestos, tenien com ajudants a Agnes i Herbert poc agraciats i bastant inútils, per no fer servir un adjectiu més cruel, però gens reprimits.

Maddie Hayes és una ex-top model que un bon dia es troba que ha perdut tots els seus béns, ja que el seu agent comptable s’ha escapat amb tots els seus diners, deixant-la en una delicada situació econòmica. L’únic patrimoni que li queda són uns petits negocis i una deficitària agència de detectius. Decidida a treure-li el màxim benefici i recuperar la seva situació econòmica, Maddie es posa al capdavant del negoci havent de lluitar amb David Addison, el detectiu irresponsable però encantador al comandament de l’agència fins a aquell moment. La glamurosa Maddie i el divertit detectiu es converteixen així en la parella més estranya del negoci de la investigació. L’atracció entre ambdós aviat es farà evident. David la persegueix al seu estil i Maddie es resisteix a deixar-se seduir per un home tan llunyà al seu ideal de vida. Així el seu joc del ratolí i el gat es converteix en el "leitmotiv" de la sèrie.

Hi han determinats episodis genials com el quart de la segona temporada La seqüència del sueño llama dos veces, un homenatge al cine negre, rodada amb blanc i negre amb Cybill cantant en un club ple de fum, o el 12 amb protagonisme per la Srta. Topisto. El setè de la tercera, homenatge a Shakespeare i La fierecilla domada el vuit aquest cop per Que bello es vivir. Entre el catorze i el quinze passa el que tothom esperava. A partir d’aquí va afluixa’n, que si esta prenyada o no, que es casa amb un altre, que si ell s’enrolla amb la cosina de Maddie fins acabar el 13e. de la cinquena temporada amb la boda d’Agnes i Bert i el tancament de l’agencia.

LOS CHIRIPITIFLAUTICOS

TVE 1966

Paquito Cano - Locomotoro
María del Carmen Goñi - Valentina
Felix Casas - El Capitán Tan
Miguel Armario Bosch - El tío Aquiles
Nicolás Romero – el Payaso Poquito
Luis González Páramo - Hermanos Malasombra
Carlos Meneguini - Hermanos Malasombra
Roberto Mosca - Filetto Capocómico

Els Chiripitiflauticos eren per a mi Locomotoro, Locomotoro, i un Capitan Ton To, i la Bledantina, i poc més, aixi que quan van matar el personatge, gairebé tothom va creure que havia mort l’actor, vaig deixar de seguir-los. Recordo quan s’inclinava, s’inclinava, no vaig fotrem poques hosties imitant-lo !. La picardia amb que repartia, uno para ti, uno para mi, dos para ti (en total) dos para mi, tres para ti (1+1+1) tres para mi (1+2+3), pero es clar com els amics tambe el veien, no funcionava. Un altra frase tipica era quan reia allo de Que se me mueven los mofletes !!, i un altre quan s’equivocava Borra eso !! passant el colze per la càmera, no puc oblidar tampoc quan mirava fixament a la càmera i ens cridava Acercate gordito, acercate ... si tu ... que me estas mirando ... Santa innocència !!

El Capitan tan el recordo molt ridícul, encara que hagues fet servir la seva frase preferida En mis viajes por todo lo largo y ancho de este mundo ... i si ell era ridícul la Valentina no es quedava endarrere sobre tot quan deia allò de Buenos días, Su Señoría i li contestaven Cantantirurirulá. Es normal i comprensible la repressió sexual que portàvem, nomes cal veure una foto de Valentina, i mirar més tard una de la Xuxa, o Leticia Sabater que encara que era molt mongòlica i tenia unes celles com el Groucho Marx, la resta del seu cos era temptador. Gairebé no recordo al Tio Aquiles, tan sols el seu vestit que jo creia era tirolès, dels Hermanos Malasombra recordo la seva canço .. son mas malos que la quina, però he de dir que a mi la San Clemente , da unas ganas de comerrrrr, m’agradava molt. Tinc completament esborrats altres personatges com el Payaso Poquito, el niño Barullo, o Fileto Capocómico, i tinc alguns com Osobuco i la Osa Mayor dels que no he trobat referencies.

Sembla ser que Chiripitiflauticos, era una paraula que volia ser màgica i fàcil de enganxar com el Supercalifragilisticoespialidoso de Mary Poppins, així com allà a Sans.als suburbis del meu barri d’Hostafrancs teníem el Pub Kilometro amb el ambient Titilifusi. Com ja he dit Locomotoro no va morir, es a dir Paquito Cano, va deixar la tele i es va dedicar a la construcció. Com tots els programes d’exit van treure un parell de discs amb cançons infantils, com per exemple el barquito chiquitito que no podia navegar, qui no la a cantat !!. Amb el titol de los Niños Chiripitiflauticos va sortit un llibre de Ignacio Elguero que retrata aquesta època de les nostres vides.

DAKTARI

Si ahir us veu emociona recordant Daktari, i teniu pensat canviar de cotxe, podeu anar al concesionari Suzuki i demanar aquest model del Jimny.

DAKTARI

TVE 1968

89 episodis de 50 minuts

Marshall Thompson - (Dr. Marsh "Daktari" Tracy)

Cheryl Miller - (Paula Tracy)

Yale Summers - (Jack Dane)

Hedley Mattingly - (Hedley)

Hari Rhodes - (Mike)

Ross Hagen - (Bart Jason)

Erin Moran - (Jenny Jones)

Aqui va ser primer la gallina, pel·lícula, que l’ou. televisió, “Clarence the cross-eyen lion (1965)", explicava les aventures del Dr. Marsh, un Tarzan, amb pantalons curts i sahariana, sense Jane, i amb una Girl (Paula) en lloc d’un Boy, i amb una mona, molt mona, que es deia Judy en lloc de Cheeta i per suposat l’estrella mediàtica Clarence el lleó que mira contra el govern, es a dir guenyo. Daktari (Doctori) vol dir en swahili. doctor per lo que dedueixo que deu ser fàcil parlar aquest idioma.

Els protagonistes eren ecologistes i amants de les feres salvatges i els natius. i entre els seus enemics els caçadors sense escrúpols, i algun pervers cabdill d’alguna tribu fronterera. Daktari era el responsable del Wameru Study Center for Animal Behavior situat a l’Africa del Est. Paula era la seva filla, el seu ajudant Jack, Mike, un negret bo i llest, Jenny una filla adoptiva, i Ross un caçador de bon cor, a m’oblidava del plom de Henley el responsable de aquesta reserva, que sempre trobava conflictes i problemes per que Daktari resolgués.

Va ser rodada a espais naturals però no a l’Africa, sinó a Africa-Usa, un espai situat al Cañon de Soledad , prop de Los Angeles i que era com Rioleon Safari, on els turistes podien observar els animals en llibertat. Els lleons poques vegades han estat protagonistes, voleu saber quins entreu a la galeria de lleons famosos. No he conseguit confirmar els meus records, però tinc entès que Judy, la mona simpàtica, va morir d’una intoxicació etilica que li van causa un parell de descerebrats fills de puta. Així rebentessin !!

UN HOMBRE EN CASA

TVE 1978

39 episodis de 25 minuts

Richard O'Sullivan - Robin Tripp

Paula Wilcox - Chrissy Plummer

Sally Thomsett - Jo

Brian Murphy - George Roper

Yootha Joyce - Mildred Roper

Norman Eshley - Norman Tripp

Una sitcom genial, les relacions de dos noies i un noi convivint junts amb tots els problemes que això comporta, i dos observadors, el matrimoni Roper, que ja em perdonareu que sigui cruel/sincer ens mostren el abans i el desprès de l’amor.

Va ser una nova manera de mostrar les relacions humanes a la televisió, lluny de Con ocho basta, La tribu de los Brady, La casa de la pradera etc i pare de altres mes recents Matrimonio con hijos o aquella “cosa” que fan a Tele 5, que també parla de matrimonis.

Dues noies Chrissy, morena i dominadora, i Jo rossa, sexy i tonteta, es queden sense companya de pis, 6 de Myddleton Terrace, en el districte londinenc de Earls Court, quan aquesta es casa, i abans de començar a buscar nova companyia. es troben, desprès de la festa de acomiadament. dormint al bany a Robin, un galtes estudiant de cuiner, que per les seves facultats culinàries, no son interessades!!, escolleixen com a nou company de pis, i per evitar problemes amb els propietaris, els Roper, diuen que es homosexual. Robin sempre volen lligar, especialment amb Chrissy, i interferint en les relacions que elles tenien, i naturalment elles a la inversa, vull dir interferint, es clar, no lligant. Al final, que ja es mala llet Chrissie es casava amb Norman, el germà de Robin. George i Mildred son divertidíssims, a ell no li falta cap defecte gandul, masclista etc. ella sobretot tafanera, i un gust per vestir-se d’allò més dubtós, de fet per a mi i els meus amics Mildred era sinònim, de aquelles solterones, vídues o separades que totes les tardes anaven a la Paloma, Camoa o Imperator de torn. Ara desapareguda la sèrie tornen a ser simplement “lloros”.

Richard O'Sullivan i Paula Wilcox. van guanyar els premis TP de Oro al millor actor i actriu aquell any 1978. Va tenir dos spin-offs amb el Nido de Robin, fluixeta i els Roper, molt més divertida, i una copia en versió ianqui Apartamento para tres, dolenta, dolenta, dolenta i sense cap mèrit perquè si vols copiar una cosa ben feta es normal que et surti pitjor. El que te mèrit es voler copiar una cosa dolenta, Matrimonio con hijos versió USA, i et surti pitjor, versió Spain. No recordo el dia de la setmana que el feien però si que si volies veure’l te havies d’empassar el Hotel de las 1001 estrellas del abominable trash-singer Luis Aguile

SUPERAGENTE 086

TVE 1968
161 episodis de 25 minuts

Barbara Feldon- Agent 99

Edward Platt - The Chief

Don Adams - Maxwell Smart (Agent 86)

Davis Ketchum - Agent 13

Dick Gautier - Hymie

Robert Karvelas - Larrabee

Superagent 86, és una comèdia que va néixer com una paròdia a les pel·licules i sèries d’espionatge. Va guanyar set premis Emmy, per als quals va ser nominada altres vegades. També va tindre 2 nominacions per al premi

El protagonista de la sèrie era Don Adams, qui a més escriuria guions per a la sèrie i la dirigiria. El seu paper era el de Maxwell Smart Agent 086. un personatge més a proa del Inspector Clouseau, o el nostre Anacleto que no pas De Napoleón Solo o James Bond , que pertany a C.O.N.T.R.O.L. i la seva finalitat es el seu nom el control de tothom, i els seus enemics es l’organització C.A.O.S. i el seu objectiu es … el caos. C.O.N.T.R.O.L es tan secreta que ningú ha sentit parlar d’ells, els seus agents son tan ineptes i incapacitats que nomes la major insuficiència i ineficàcia dels espies de C.A.O.S eviten el triomf dels dolents. Barbara Feldon era la co-protagonista de la sèrie i el seu personatge s’anomenava 099. Aquest personatge no tenia nom propi conegut. Tot el món li cridava pel seu nombre d’agent. En un capítol va rebre el nom de Susan Hilton però després confessaria que es tractava d’un alies. La galeria de guillats es inacabable, el Agent 13 sempre amagat als llocs més inverosimils, Hymie un robot que tot ho entenia al peu de la lletra, si li deies “echame una mano” se la treia i te la llençava, Larrabee potser el únic més inútil que Maxwell, que en un episodi salva a tot C.O.N.T.R.O.L desprès que llencin un gas que inutilitza el cervell, i amb ell no te cap efecte (no te cervell) Els records més marcats son les cinc enormes portes que es van obrin/tancant al seu pas, fins arribar a la cabina telefònica que marquen un codi ocult el baixa a les instal·lacions secretes, i el seu “Ah ¡, el viejo truco de …”, o “el cono del silencio” amb el que ningú no s’entenia i el inoblidable “zapatofono” precursor del mòbils.

Don Adams era també la veu de Inspector Gadget, i el seu 086, es a New York, to 86. enviar algú a pastar fang, i en general a EEUU entre el cambrers el codi que li donen al borratxos, un 86 a la taula 2 ¡. Edward Platt anava per cantant t’opera i es va quedar al mon del cinema. Ara acaben d’estrenar la pel·lícula Get Smart i esta tenint bastant-te acceptació.

LOS PICAPIEDRA

Estava buscant un altra cosa, i he trobat aixo a la xarxa, que voleu que os digui ... es veia venir.