LOS VENGADORES

TVE 1966

161 episodis de 50 minuts

Patrick MacNee (John Steed)
Ian Hendry (Dr. David Keel)
Honor Blackman (Catherine Gale)
Diana Rigg (Emma Peel )
Linda Thorson (Tara King)

Molts factors van fer de Los Vengadores un telefilm de culte, els guions, l’elegància de John Steed i el sex-appeal de Emma Peel, nom triat molt adequadament doncs m-appeal vol dir sexy pels homes. La primera temporada el protagonista era el doctor David Keel, que anava a casar-se amb la seva novia de sempre Peggy, que moria assassinada per una grup de traficants de drogues. En la investigació coneixia un agent secret britànic John Steed, un autèntic gentleman, que l’ajudaria a la seva venjança, i no sortia cap personatge femení fixa. En la següent ja no tornaria a sortir el Dr. Keel i Mr. Steed tindria la primera companya Cathy Gale, la següent parella va ser la meravellosa Diana Rigg, i amb la seva segona temporada arribaria el color a la sèrie, i la ultima en arribar Tara King, el començament del final, ja que de una lleugera tensió sexual amb Cathy, i un morbo descarat amb l’Emma, va acabar amb una relació totalment paternal amb la Tara. Els punts en comu son molts assignats per una espècie de codi deontològic de la sèrie :

• No podia morir cap dona (nomes en el primer episodi moria la novia del Dr. Keel)
• Mostrar-se sang.
• Aparèixer policies.
• Sortir extres, (no hi havia escenes de transit, de persecucions al carrer etc)
• Fer o dir referències al mon real.

En canvi si que hi havia, moda pop a tope, Carnaby Street al poder, modelets exclusius per les protagonistes femenines, John era un dandy amb el vestit tipic ingles amb el barret bombi i el paraigües, cotxes al·lucinants Bentley, Rolls & Royce, Jaguar i Lotus, i uns dolents amb unes idees totalment freakies, en resums uns arguments més típics de còmic, com Modesty Blaise que segons alguns es el mirall on es miren aquestes heroines, o ciència ficció, que no pas de detectius que han sapigut envellir.

El impertorbable Mr. Steed, tenia gelosia de un altre angles mediàtic, James Bond , que li va robar dos noies Honor Blackman va ser Pussy Galore a James Bond contra Goldfinger, i Diana Rigg a Al servicio secreto de su Majestad era Teresa de Vicenzo, la única dona que es va casar amb James Bond, minuts abans de morir a mans de Draco un dels enemics de 007. En un paper secundari apareixia Joanna Lumley, que participaria al projecte Los Nuevos Vengadores que no va tenir l’èxit de la original

Los Vengadores va tenir també la seva adaptació cinematogràfica que no va satisfer ningú, un Ralph Fiennes ( John Steed un bon actor que no feia pel paper, una Umma Thurman (Emma Peel) desaprofitada, i un acceptable dolent (Sean Connery), que no salvaven un guio buit de idees, de originalitat i encara pitjor dirigida, es a dir una ofensa pels amants de la sèrie i del bon cine.

Uns altres Vengadores, son un grup de superherois de còmic de la Marvel, que va tenir varis components.

BONANZA

TVE 1963

430 episodis de 50 minuts

Lorne Greene (Ben Cartwright)

Pernell Roberts (Adam Cartwright)

Dan Blocker (Eric 'Hoss' Cartwright)

Michael Landon (Joseph 'Little Joe' Cartwright)

Victor Sen Yung (Hop Sing)

Ray Teal (Sheriff Roy Coffee)

David Canary ('Candy' Canaday)

Les aventures de la família Cartwright al seu ranxo La Ponderosa, (quants espanyols van posar aquest nom a la seva segona residencia ?, ni ho se) Ben el pare, nascut a Vermont, tenia dos germans John i Aaron, de jove va ser mariner i va voltar tot el mon, Es va casar amb la filla del seu càpita Elisabeth Stoddard i van tenir Adam el fill gran, però ella va morir al part. Va marxar a Nebraska, i alla va trobar feina en una cantina, on va conèixer un immigrant suec Gunnar Borgstrom, que explicava llegendes del seu país, una de elles eren els “Hoss” un gegants amb molta força i el cor molt tendre, que tenia una germana Inger, amb la que acabaria casant-se. Mentre viatjaven cap a el Oest va nàixer Erik que pesava 6,5 Kg. i medià 60 centímetres, i a proposta de l’Adam van començar a dir-li Hoss, però les desgracies no venen soles i en un atac dels indis a la caravana, va morir Inger, i qui va patir més va ser Adam. Van continuar durant quatre anys buscant un lloc fins trobar-lo a prop del llac Tahoe, i alla van crear La Ponderosa i va fer-la cada cop més gran, En un viatge de negocis a Nova Orleans, va conèixer Marie de Marigny, vídua d’un treballador de La Ponderosa, a la que va defensar d’uns assetjadors i va per tercer cop casar-se i desprès de tenir el petit Little Joe va deixar aquest mon al caure d’un cavall. Hop Sing, era un cuiner xines que en lloc de rollitos de primavera o arròs tres delícies feia hamburgueses i hot dogs. Un secundari habitual era Ray el sheriff de Virginia City, la veïna ciutat. I quan a la quarta temporada va marxar el fill gran va començar a aparèixer Candy, un rodamón que acabaria sent el capatàs de La Ponderosa. Primer western televisiu rodat en color procurava fugir de la violència habitual als westerns , uno de los dos sobra en este pueblo, i tractava més de les relacions i problemes familiars dels Cartwright, tot i que en catorze temporades van caure uns quants dolents. Normalment viatgen per negocis sempre trobaven algun conflicte que arreglar, normalment Adam trobava embolic del tipus prevaricació, abús de poder etc. El bon Hoss sempre ensopegava amb gent tan bona com ell que havia estat enganyada per els malfactors de torn. I per el jove Cartwright tot eren noies guapes en dificultats. Un altre característica era la roba, sempre anaven vestits iguals, i amb això reduïen pressupostos doncs aprofitaven escenes de cavalcades, persecucions , panoràmiques de grup etc. per varis episodis.

Tant Lorne Greene com Michael Landon han protagonitzat altres series de televisió, Galactica per Lorne, i Autopista hacia el cielo i La casa de la pradera, Michael però això es un altra historia

PIOLIN (TWEETY)

Quan escric sobre series, o sobre cantants, es evident que ho faig des de el meu punt de vista i les meves apreciacions, i dit això començo a parlar de aquest repel·lent canari amb el capgròs i els peus desproporcionats. Jo crec que el meu tarannà antifeixista i d’oposició a tota forma de manipulació emocional o manipuladora, van començar a engendrar-se, a partit de les desventures del seu depredador natural el gat Silvestre, quan no era l’avia qui l’aturava, era el buldog Spike i si no qualsevol circumstancia adversa. He parlat de l’elecció de les veus dels personatges, mentre les del Benito (Don Gato) i Bubu (Oso Yogui) eren simpàtiques i divertides, la veu de Piolin: Me parecio ver un lindo gatito .... es cierto es cierto he visto un lindo gatito, et treia de polleguera i et crispava els nervis. Aquest desagradable ocellot havia nascut de color rosa i de nom Orson o sigui que era transsexual i de pel tenyit.

Silvestre es un gat negre amb la panxa blanca i el nas vermell com els pallassos, un altra raó per que em fos mes simpàtic, Els guionistes devien tenir el mateix cervell minúscul. que els inquisidors de l’Edat Mitjana, que creien que els gat estaven posseïts pel dimoni i els perseguien, de la mateixa manera eren tractats els gats a les tires còmiques, Tom y Jerry, Jinks, Pixie y Dixie o el esmentat Silvestre. No tan sols fracassava amb Piolin sino tambe amb el ratolí Speedy Gonsales ( ¡Ándale! ¡Ándale! ¡Arriba! ¡Arriba!), al menys no era tant antipàtic com el plumífer groc i la veu típicament mexicana era prou divertida i encertada, i en altres ocasions un cangur boxejador Hippety Hooper, que gairebé esta esborrat de la meva memòria.

Aquests eren personatges de Looney Tunes (que no Looney Toons), de Warner Bros, el mateix que Bugs Bunny, Porky o el Coyote, un altra victima de la manipulacio dels dibuixants, i el seu enemic un altra ocellot (si, era un ocell: Geococcyx californianus) el correcaminos Bip Bip, clar exemple de les seves mentires doncs un coyote pot arribar als 60 Km/hora, mentre un correcaminos amb prou feina als 25 Km/hora

LOS INVASORES

TVE 1968

43 episodis de 50 minuts

Roy Thinnes (David Vincent)

Kent Smith (Edgar Scoville)

Els primers extraterrestres que varem conèixer no eren amables i divertits com ET, ni tant sexys i eròtics com les “lagartas” de V, tenien la nostra aparença i molt males intencions. Com altres tenia els ingredients d’una road movie, un protagonista que fugia del seus perseguidors mentre buscava solucionar els seus problemes. Al principi de cada episodi la veu del narrador ens informava: Los invasores seres extraterrestres de un planeta agonizante. Su destino : La Tierra. Su propòsito conquistar el planeta.. David Vincent ho va veure tot i vol informar als seus compatriotes, però ningú el creu. Com saber qui es un extraterrestre, norma u no tenen cor, per lo tant no tenen pols, clar que si no els hi fas una analítica no ho notes, no tenen cap sentiment això al menys avui en dia tampoc es remarcable, a ningú l’importa que li passa als altres, per últim tenen el dit petit completament rígid, ara els tenim !!!. Recordo la quantitat d’acudits que es van fer amb el dit dels invasors, com truquen el timbre. Com truquen al telèfon etc. i algun que altra pobre artrític mirat sospitosament pels fanàtics de la telesèrie. Al seu país no va tenir el mateix èxit que a Espanya. Desprès de la primera temporada en que l’únic protagonista era David Vincent, van afegir un milionari Edgar Scoville que pagava les seves factures i desplaçaments, ja que a diferencia del Fugitivo ell mai buscava feina.

Roy Thinnes era un mediocre actor, jo diria que bastant dolent, i va ficar-se tant en el seu paper que desprès deia que veia ovnis. En definitiva una serie que no ha aguantat el pas del temps, la prova es que no recordo cap reposicio, llavors amb el començament del fenomen ovni i les teories dels poders ocults a la ombra, ens va seduir, sobre tot per la mestre del seu creador Larry Cohen el director de Estoy vivo i La ambulancia, i guionista de Captivity, Cellular, Ultima llamada o Maniac Cop

OSO YOGUI

Aventures de dos personatges, creats per Hanna Barbera, amb una relació paterno-filial molt remarcada, una mena de Robert Alcazar i Pedrin sense cap component pederofascista. Yogui un os simpàtic xerraire que sempre te gana i busca la manera de omplir-se la panxa, amb les cistelles que porten els visitants del Parc Jellystone, perquè a tots ens recordarà el Parc Nacional de Yellowstone ?, i el seu col·lega Bubu tímid i poc decidit però sempre disposat a ajudar-lo. D’altra banda tenim a l’autoritat representada per el guardaboscos John Smith, amb aquest nom sembla mes un fugitiu que amaga el seu verdader nom que no un responsable funcionari estatal, que com es natural mai aconsegueix castigar la golafreria del nostre amic. L’últim personatge habitual es Cindy una osa que esta pels seus ossos amb un rol femení molt remarcat, sempre donant la llauna i tractant de immadur al pobre Yogui. La veritat que els meus records no inclouen a la Cindy, tot i que al veure la seva imatge he tingut un petit deja vu. Els meus records mes forts son la veu del Bubu, Oh Oh ahí llega el Guardabosques, no podria descriure-la però estava molt ben buscada, tenia un amic al que li dèiem Bubu

Per tenir un timbre de veu molt semblant. Un altra record es la veu de Yogui dient:

Hey BooBoo !!!

PERRY MASON

TVE 1960

271 episodis de 50 minuts

Raymond Burr (Perry Mason)

Barbara Hale (Della Street)

William Hopper (Dte. Paul Drake)

William Talman (Hamilton Burger)

El primer dels advocats catòdics, nascut de l’imaginaciò del també advocat Earl Stanley Gardner, va passar de la lletra impresa a les ones radiofòniques i d’allà a la petita pantalla. La seva força era la seva dialèctica, amb la que desemmascarava els criminals i aconseguia salva al sospitós innocent, mai feia servir estratagemes brutes i poc ètiques com Shark o el seu clònic(?) el carpetovetònic Lex, o mariconades com l’anorèxica Ally McBeal . El seu equip el formaven la seva eficient secretaria Stella i el detectiu Paul, que es passava tot el episodi passejant per en els últims cinc minuts aparèixer al jutjat amb la prova definitiva. El seu rival el fiscal Burger, mai va guanyar-li cap cas. Un altre de les coses que recordo era el doblatge, molt peculiar, d’algun pais sud-americà. Va tenir un remake al 1973 interpretat per Monte Markham que no va funcionar, no se si es va poder veure a Espanya i al 1983 van emetre Perry Mason returns, amb els mateixos Raymond Burr i Barbara Hale i un Paul Drake Junior, que a la vida real era fill de Barbara Hale: William Katt que anys desprès es faria famós per El Gran Heroe Americano.

Aquest actor canadenc, va interpretar un altre personatge televisiu que ja comentar emès endavant: Ironside, i al cine el seu principal paper va ser l’assassí de La Ventana Indiscreta d’Alfred Hitchcock. Als intolerants EEUU, va tenir molt mala premsa degut a la seva no reconeguda homosexualitat.

DON GATO

Els records de la infantessa son dels que més fort s’agafen a la nostra memòria i les nostres preferències en aquestes edats solen ser els dibuixos animats. Don Gato com els Picapiedra i avui en dia Els Simpsons o Padre de Familia, volen reflectir un estil de vida gairebé sempre políticament incorrecte.

Don Gato de la factoria Hanna & Barbera, com els Picapiedra, ens parla de llibertat, de nihilisme i de enfrontament amb el poder, com el inoperant Oficial Matute. Si hem de buscar un referent a la literatura es evident que parlem del personatge creat per Mark Twain: Huckleberry Finn, el company d’aventures de Tom Sawyer, (sera el desvergonyit Sawyer de Perdidos parent seu ?), Si triéssim un animal per representa la llibertat i el saber viure feliç l’escolli’t seria el gat, i això va fer Hanna & Barbera.
La sèrie va ser emesa l’any 1961 als EEUU, i uns quants anys mes tard a Espanya, no tinc referències segures de la data però crec que seria el 1965, constava de 30 episodis de 20 minuts, i ens explica les aventures d’un grup de gats que viuen entre cubells d’escombraries, llavors encara no es reciclava, a un carreró de Manhattan. El nom dels personatges pot variar segons el doblatge, basicament son:

Don Gato, es de color groc, porta barret i armilla de color lila, li agrada jugar al billar i parlar amb el telèfon de la policia.

Benito, grassonet, bona fe i principal conseller de Don Gato, es d’un color blavós i dur jersei blanc cordat al coll amb un sol boto, el que més recordo es la veu xisclona i infantil , encara que en el doblatge original era ronca i amb accent de gàngster.

Cucho un gat rosat amb un jersei de coll alt i màniga llarga, es el més alt del grup i acostuma a fer de missatger.

Demóstenes es de color ataronjat amb camisa púrpura, no sap guardar un secret, i encara que tartamudeja es el que s’emporta totes les gates.

Panza es de parlar dolç i li agraden molt les gates, però quan Don Gato crida es el primer en arriba, tambe es ataronjat i es el que porta un fulard blanc.

Espanto es el fidel criat de Don Gato i la seva preferència es menjar, de color marron amb corbata negre.

Oficial Matute, es l’autoritat que vol fer-los fora del carreró on viuen, encara que en el fons se’ls estimar i aprecia.

No tinc constancia de cap versio en pantalla gran, encara que Tomas O'Malley de la pelicula de Disney: Los Aristogatos, podria trasladar-se del seu Paris original al Manhattan de Don Gato.

EL FUGITIVO

Any 1965 TVE

120 episodis de 50 minuts

Actors:

David Janssen (Dr. Richard Kimble)

Barry Morse (Tinent Philip Gerard)

Bill Raisch (Fred Johnson”El Manco”)

Realment una sèrie que va impactar i va tenir molts seguidors, explica les aventures de un home innocent, el Dr. Kimble, condemnat a mort per l’assassinat de la seva dona, que fuig durant el seu trasllat, i buscar un home manco que va veure sortir de l’escena del crim. El Tinent Gerard es el policia que el persegueix incansable, i que alguns, jo entre ells, suposàvem que era el verdader criminal, Doncs no, era un bon polí que al final, es carrega el manco quan estava a punt de fer volar al bon doctor. La trama era senzilla arribava a un poble, trobava feina, quina sort !!, ajudava a algú amb problemes, i tenia que marxar perquè apareixia el Tinent. Durant les tres temporades va rebre vuit trets de bala, quatre punyalades, trenta-dos cops de puny, deu vegades va quedar inconscient i a més va patir ceguera temporal, amnèsia, i una forta pneumònia (font “Televisión de Culto” d’Antonio Blanco, un bon llibre) A l’últim episodi va tenir un seguiment del 72% de l’audiència un autèntic record per l’època sobre tot tenint en compte que no tothom tenia televisor i qui el tenia convidava a veïns i amics. En un dels primers episodis de “Cuentame” reflectia el seguiment que tenia “El Fugitivo”
David Janssen va protagonitzar també la serie Harry O, i va aparèixer en varies pel·lícules com, Perdidos en el espacio (1969) y Las sandalias del Pescador així com a Panico en el Estadio una catastrofista que no estaba gens malament..
Com d’altres "El Fugitivo" va tenir també la seva versió cinematogràfica, interpretada per Harrison Ford.

EL INCREIBLE HULK

Any 1981 TVE

87 episodis de 50 minuts.

Actors. Bill Bixby (David Banner)

Lou Ferrigno (Hulk)

Jack Colvin (Jack McGee)

El Dr. Banner esta investigant el efectes del raig gamma sobre el caràcter de les persones, i ho vol experimentar sobre el seu cos, però li han tocat el nivell i rep una descarrega de l’hòstia, però ell no ho sap i marxa cap a casa creient que la prova a fallat, esta plovent, el cotxe punxa una roda, es cabreja com una mona i ... ja hi som !!! es transforma en un monstre de color verd amb una força increïble. L’endemà vol arreglar-ho tot i encara pitjor es carrega el laboratori, la seva ajudanta i la gent creu que ell també a mort. Un periodista sensacionalista, no se si era “el tirantes” de “Esta pasando”, es dedica a buscar el monstre verd, que no el Schrek, i va perseguint-lo per tot el país com si fos el Tinent Gerard i el Dr Banner fos Richard Kimble. Com a el Fugitivo el nostre personatge va fent amics per tot arreu, i es clar també gent que el fa emprenyar i tenir que tornar a marxar.
Una cosa divertida de la sèrie era que quan es transformava, trencava camises, sabates ... però mai els pantalons, perquè ? mai ho vaig saber.
Bill Bixby va tenir una vida dura, es va casar amb Brenda Bennet i van tenir un fill,
que no volia que veies Hulk, per que no li tingues por, i quan tenia 6 anys, va morir d’una malaltia estranya, es va divorcia i la seva dona es var suïcidar. Ell va morir de càncer als 59 anys. També havia protagonitzat “Mi marciano favorito” un altra sèrie de la que parlare.
Lou Ferrigno, culturista de 1,95 i 138 Kg., va ser escollit per aquest paper per les seves mides. Va ser Mr. Amèrica els anys 1971 i 1973, i va quedar quart en la competició per l’home mes fort del mon. Des de el 2006 es policia de Los Angeles.
Els orígens de Hulk, els trobarem a “La Masa” còmic de la Marvel, que a la vegada acosta la novela de R.L. Stevenson “El Dr. Heckyll i Mr. Hide”, al públic juvenil.
També el mon del cinema ha aprofitat l’èxit per portar-ho a la pantalla gran, just aquest cap de setmana, han estrenat Hulk 2

ARA TOCA TELE

Com vaig fer amb les cançons ara recordare series televisives que ens estimulin la nostra memoria