diumenge, 27 de juliol del 2008

LOS PICAPIEDRA


TVE 1966

166 episodis de 30 minuts

Necessita molt poca presentació degut a que ara, amb la televisió digital, es contínuament emesa en diferents canals ja siguin infantils o no. Una producció de Hanna Barbera que va ser dirigida inicialment al públic adult i en horari prime-time, i va aconseguir un gran èxit. Les aventures de Pedro Picapiedra i els seus amics transcorrien a Piedradura, Bedrock a l’original, no els he vist en català es a dir que faré servir els noms en castellà, allà treballava a una pedrera a les ordres del Sr. Rajuela, esperant que soni la sirena per deixar el seu dinosauri-grua, crida ¡¡¡¡¡Yabba-dabba-doo!!!!! i agafar el seu troncomovil i tornar a casa. A la seva llar trobem tots els estris necessaris per la vida moderna: el ocell triturador de escombraries, el cuernofono, la càmera de fer fotos, un altra ocell les realitza, el mamut-aspiradora, com a reproductor de musica tenen un ocell-agulla que punxa els vinils, jo penso que discs de pedra, sobre una tortuga-plat i ascensors que funcionen amb mamuts-elevadors etc. etc. La seva afició principal es la bolera i les reunions de “Los Bufalos Mojados”, una especie de logia (masònica ? ) a la que pertany amb el seu inseparable amic,”callate enano” Pablo Marmol i on no podien assistir les seves dones Wilma Picapiedra i Betty Marmol, ni els petits Pebbles filla de Pedro, i Bam-Bam un autèntic troglodita, fill adoptiu dels Marmol. No podria oblidar-me de Dino, la seva mascota, tendrament bavós, i l’altre el gat-tigre, Dientes de Sable era el seu nom ?. que sempre deixava Pedro al carrer i l’obligava a cridar allo de “Wila !!! abreme la puerta !!. Per cert sabeu que Winston patrocinava la sèrie i feia publicitat amb el seus personatges, veieu-ho a aquest link.

Els Picapiedra van tenir a més a més dels episodis normals, una pre-cuela Los pequeños Picapiedra, un spin.off amb Pebbles i Bam-Bam, un altre era el Capitan Cavernicola i dos pelicules Los Picapiedra amb un adequat casting i un guio acceptable i divertit, i una segona Viva Rock Las Vegas, totalment oblidable i un guio de gags copiats de la versió televisiva.