DAKTARI

Si ahir us veu emociona recordant Daktari, i teniu pensat canviar de cotxe, podeu anar al concesionari Suzuki i demanar aquest model del Jimny.

DAKTARI

TVE 1968

89 episodis de 50 minuts

Marshall Thompson - (Dr. Marsh "Daktari" Tracy)

Cheryl Miller - (Paula Tracy)

Yale Summers - (Jack Dane)

Hedley Mattingly - (Hedley)

Hari Rhodes - (Mike)

Ross Hagen - (Bart Jason)

Erin Moran - (Jenny Jones)

Aqui va ser primer la gallina, pel·lícula, que l’ou. televisió, “Clarence the cross-eyen lion (1965)", explicava les aventures del Dr. Marsh, un Tarzan, amb pantalons curts i sahariana, sense Jane, i amb una Girl (Paula) en lloc d’un Boy, i amb una mona, molt mona, que es deia Judy en lloc de Cheeta i per suposat l’estrella mediàtica Clarence el lleó que mira contra el govern, es a dir guenyo. Daktari (Doctori) vol dir en swahili. doctor per lo que dedueixo que deu ser fàcil parlar aquest idioma.

Els protagonistes eren ecologistes i amants de les feres salvatges i els natius. i entre els seus enemics els caçadors sense escrúpols, i algun pervers cabdill d’alguna tribu fronterera. Daktari era el responsable del Wameru Study Center for Animal Behavior situat a l’Africa del Est. Paula era la seva filla, el seu ajudant Jack, Mike, un negret bo i llest, Jenny una filla adoptiva, i Ross un caçador de bon cor, a m’oblidava del plom de Henley el responsable de aquesta reserva, que sempre trobava conflictes i problemes per que Daktari resolgués.

Va ser rodada a espais naturals però no a l’Africa, sinó a Africa-Usa, un espai situat al Cañon de Soledad , prop de Los Angeles i que era com Rioleon Safari, on els turistes podien observar els animals en llibertat. Els lleons poques vegades han estat protagonistes, voleu saber quins entreu a la galeria de lleons famosos. No he conseguit confirmar els meus records, però tinc entès que Judy, la mona simpàtica, va morir d’una intoxicació etilica que li van causa un parell de descerebrats fills de puta. Així rebentessin !!

UN HOMBRE EN CASA

TVE 1978

39 episodis de 25 minuts

Richard O'Sullivan - Robin Tripp

Paula Wilcox - Chrissy Plummer

Sally Thomsett - Jo

Brian Murphy - George Roper

Yootha Joyce - Mildred Roper

Norman Eshley - Norman Tripp

Una sitcom genial, les relacions de dos noies i un noi convivint junts amb tots els problemes que això comporta, i dos observadors, el matrimoni Roper, que ja em perdonareu que sigui cruel/sincer ens mostren el abans i el desprès de l’amor.

Va ser una nova manera de mostrar les relacions humanes a la televisió, lluny de Con ocho basta, La tribu de los Brady, La casa de la pradera etc i pare de altres mes recents Matrimonio con hijos o aquella “cosa” que fan a Tele 5, que també parla de matrimonis.

Dues noies Chrissy, morena i dominadora, i Jo rossa, sexy i tonteta, es queden sense companya de pis, 6 de Myddleton Terrace, en el districte londinenc de Earls Court, quan aquesta es casa, i abans de començar a buscar nova companyia. es troben, desprès de la festa de acomiadament. dormint al bany a Robin, un galtes estudiant de cuiner, que per les seves facultats culinàries, no son interessades!!, escolleixen com a nou company de pis, i per evitar problemes amb els propietaris, els Roper, diuen que es homosexual. Robin sempre volen lligar, especialment amb Chrissy, i interferint en les relacions que elles tenien, i naturalment elles a la inversa, vull dir interferint, es clar, no lligant. Al final, que ja es mala llet Chrissie es casava amb Norman, el germà de Robin. George i Mildred son divertidíssims, a ell no li falta cap defecte gandul, masclista etc. ella sobretot tafanera, i un gust per vestir-se d’allò més dubtós, de fet per a mi i els meus amics Mildred era sinònim, de aquelles solterones, vídues o separades que totes les tardes anaven a la Paloma, Camoa o Imperator de torn. Ara desapareguda la sèrie tornen a ser simplement “lloros”.

Richard O'Sullivan i Paula Wilcox. van guanyar els premis TP de Oro al millor actor i actriu aquell any 1978. Va tenir dos spin-offs amb el Nido de Robin, fluixeta i els Roper, molt més divertida, i una copia en versió ianqui Apartamento para tres, dolenta, dolenta, dolenta i sense cap mèrit perquè si vols copiar una cosa ben feta es normal que et surti pitjor. El que te mèrit es voler copiar una cosa dolenta, Matrimonio con hijos versió USA, i et surti pitjor, versió Spain. No recordo el dia de la setmana que el feien però si que si volies veure’l te havies d’empassar el Hotel de las 1001 estrellas del abominable trash-singer Luis Aguile

SUPERAGENTE 086

TVE 1968
161 episodis de 25 minuts

Barbara Feldon- Agent 99

Edward Platt - The Chief

Don Adams - Maxwell Smart (Agent 86)

Davis Ketchum - Agent 13

Dick Gautier - Hymie

Robert Karvelas - Larrabee

Superagent 86, és una comèdia que va néixer com una paròdia a les pel·licules i sèries d’espionatge. Va guanyar set premis Emmy, per als quals va ser nominada altres vegades. També va tindre 2 nominacions per al premi

El protagonista de la sèrie era Don Adams, qui a més escriuria guions per a la sèrie i la dirigiria. El seu paper era el de Maxwell Smart Agent 086. un personatge més a proa del Inspector Clouseau, o el nostre Anacleto que no pas De Napoleón Solo o James Bond , que pertany a C.O.N.T.R.O.L. i la seva finalitat es el seu nom el control de tothom, i els seus enemics es l’organització C.A.O.S. i el seu objectiu es … el caos. C.O.N.T.R.O.L es tan secreta que ningú ha sentit parlar d’ells, els seus agents son tan ineptes i incapacitats que nomes la major insuficiència i ineficàcia dels espies de C.A.O.S eviten el triomf dels dolents. Barbara Feldon era la co-protagonista de la sèrie i el seu personatge s’anomenava 099. Aquest personatge no tenia nom propi conegut. Tot el món li cridava pel seu nombre d’agent. En un capítol va rebre el nom de Susan Hilton però després confessaria que es tractava d’un alies. La galeria de guillats es inacabable, el Agent 13 sempre amagat als llocs més inverosimils, Hymie un robot que tot ho entenia al peu de la lletra, si li deies “echame una mano” se la treia i te la llençava, Larrabee potser el únic més inútil que Maxwell, que en un episodi salva a tot C.O.N.T.R.O.L desprès que llencin un gas que inutilitza el cervell, i amb ell no te cap efecte (no te cervell) Els records més marcats son les cinc enormes portes que es van obrin/tancant al seu pas, fins arribar a la cabina telefònica que marquen un codi ocult el baixa a les instal·lacions secretes, i el seu “Ah ¡, el viejo truco de …”, o “el cono del silencio” amb el que ningú no s’entenia i el inoblidable “zapatofono” precursor del mòbils.

Don Adams era també la veu de Inspector Gadget, i el seu 086, es a New York, to 86. enviar algú a pastar fang, i en general a EEUU entre el cambrers el codi que li donen al borratxos, un 86 a la taula 2 ¡. Edward Platt anava per cantant t’opera i es va quedar al mon del cinema. Ara acaben d’estrenar la pel·lícula Get Smart i esta tenint bastant-te acceptació.

LOS PICAPIEDRA

Estava buscant un altra cosa, i he trobat aixo a la xarxa, que voleu que os digui ... es veia venir.

LOS PICAPIEDRA

TVE 1966

166 episodis de 30 minuts

Necessita molt poca presentació degut a que ara, amb la televisió digital, es contínuament emesa en diferents canals ja siguin infantils o no. Una producció de Hanna Barbera que va ser dirigida inicialment al públic adult i en horari prime-time, i va aconseguir un gran èxit. Les aventures de Pedro Picapiedra i els seus amics transcorrien a Piedradura, Bedrock a l’original, no els he vist en català es a dir que faré servir els noms en castellà, allà treballava a una pedrera a les ordres del Sr. Rajuela, esperant que soni la sirena per deixar el seu dinosauri-grua, crida ¡¡¡¡¡Yabba-dabba-doo!!!!! i agafar el seu troncomovil i tornar a casa. A la seva llar trobem tots els estris necessaris per la vida moderna: el ocell triturador de escombraries, el cuernofono, la càmera de fer fotos, un altra ocell les realitza, el mamut-aspiradora, com a reproductor de musica tenen un ocell-agulla que punxa els vinils, jo penso que discs de pedra, sobre una tortuga-plat i ascensors que funcionen amb mamuts-elevadors etc. etc. La seva afició principal es la bolera i les reunions de “Los Bufalos Mojados”, una especie de logia (masònica ? ) a la que pertany amb el seu inseparable amic,”callate enano” Pablo Marmol i on no podien assistir les seves dones Wilma Picapiedra i Betty Marmol, ni els petits Pebbles filla de Pedro, i Bam-Bam un autèntic troglodita, fill adoptiu dels Marmol. No podria oblidar-me de Dino, la seva mascota, tendrament bavós, i l’altre el gat-tigre, Dientes de Sable era el seu nom ?. que sempre deixava Pedro al carrer i l’obligava a cridar allo de “Wila !!! abreme la puerta !!. Per cert sabeu que Winston patrocinava la sèrie i feia publicitat amb el seus personatges, veieu-ho a aquest link.

Els Picapiedra van tenir a més a més dels episodis normals, una pre-cuela Los pequeños Picapiedra, un spin.off amb Pebbles i Bam-Bam, un altre era el Capitan Cavernicola i dos pelicules Los Picapiedra amb un adequat casting i un guio acceptable i divertit, i una segona Viva Rock Las Vegas, totalment oblidable i un guio de gags copiats de la versió televisiva.

MISION IMPOSIBLE

TVE 1968

172 episodis de 50 minuts

Peter Graves - James Phelps

Martín Landau - Rollin Hand

Barbara Bain - Cinnamon Carter

Greg Morris - Barney Collier

Peter Lupus - Willie Armitage

Leonard Nimoy - Paris

Com hi ha moltes series, sobretot de dibuixos animats, que ens han quedat al record per la veu d’un personatge, aquesta te en la seva banda sonora, el inici del episodi, un ritme frenètic i progressiu que s’ha fet servir en mil parodies, un fort record a les nostres memories. La musica original es de Lalo Schifrin. Un altre característica es l’introducció del capítol, quan Mr. Phelps recollia les ordres i es sentia allo de “Su misión, Jim, si decide aceptarla será ... si usted o algunos de sus miembros de Fuerza Misión Imposible es capturado o muerto, nuestro gobierno negará cualquier conocimiento de sus acciones, este mensaje se autodestruirá en cinco segundos", i bumba !.

El grup estava format per el lider, organitzador i planificador de les missions Jim, desprès entrava el mestre de les disfresses Rollin, capaç de fer-se passar per qualsevol, la nena maca Cinnamon especialista en enreda a tots els homes dolents que calia, ja fos un rus corrupte o un dictador de qualsevol “república bananera” , el següent membre era Barney el manetes, l’especialista en aparells de tot tipus, una espècie de McGyver, i per últim no podia faltar un “cachas” Willie, per si calia donar xarop de canya. Els artistes convidats es repartien entre el dolent de torn, o en alguns episodis apareixia algun agent expert en algun tema que fes falta per acabar la missió satisfactòriament. La marxa de Martin Landau i Barbara Vain, matrimoni en la vida real, per qüestions econòmiques, va fer que entres Leonard Nimoy (d’inoblidable Mr. Spock) com a expert en suplantar personalitats i que les guapes no fossin fixes.

La versió cinematogràfica ha tingut tres pel·lícules, interpretades per un patètic actor, que no dona la talla, en cap dels sentits, i que incomprensiblement per a mi ha tingut un gran èxit de públic, la primera dirigida per Brian de Palma en que converteixen a Mr Phelps en traïdor i a un tal Ethan Hunt en l’heroi i salvador del país i l’organització, en la segona dirigida per John Woo, molta acció, es per a mi la més suportable, però els guionistes es foten un embolic entre les falles de Valencia i les processons de Setmana Santa a Sevilla que si jo fos espanyol m’ofendria molt, i la tercera es tan horrible que em nego a comentar-la.