Quan escric sobre series, o sobre cantants, es evident que ho faig des de el meu punt de vista i les meves apreciacions, i dit això començo a parlar de aquest repel·lent canari amb el capgròs i els peus desproporcionats. Jo crec que el meu tarannà antifeixista i d’oposició a tota forma de manipulació emocional o manipuladora, van començar a engendrar-se, a partit de les desventures del seu depredador natural el gat Silvestre, quan no era l’avia qui l’aturava, era el buldog Spike i si no qualsevol circumstancia adversa. He parlat de l’elecció de les veus dels personatges, mentre les del Benito (Don Gato) i Bubu (Oso Yogui) eren simpàtiques i divertides, la veu de Piolin: Me parecio ver un lindo gatito .... es cierto es cierto he visto un lindo gatito, et treia de polleguera i et crispava els nervis. Aquest desagradable ocellot havia nascut de color rosa i de nom Orson o sigui que era transsexual i de pel tenyit. Silvestre es un gat negre amb la panxa blanca i el nas vermell com els pallassos, un altra raó per que em fos mes simpàtic, Els guionistes devien tenir el mateix cervell minúscul. que els inquisidors de l’Edat Mitjana, que creien que els gat estaven posseïts pel dimoni i els perseguien, de la mateixa manera eren tractats els gats a les tires còmiques, Tom y Jerry, Jinks, Pixie y Dixie o el esmentat Silvestre. No tan sols fracassava amb Piolin sino tambe amb el ratolí Speedy Gonsales ( ¡Ándale! ¡Ándale! ¡Arriba! ¡Arriba!), al menys no era tant antipàtic com el plumífer groc i la veu típicament mexicana era prou divertida i encertada, i en altres ocasions un cangur boxejador Hippety Hooper, que gairebé esta esborrat de la meva memòria.
Aquests eren personatges de Looney Tunes (que no Looney Toons), de Warner Bros, el mateix que Bugs Bunny, Porky o el Coyote, un altra victima de la manipulacio dels dibuixants, i el seu enemic un altra ocellot (si, era un ocell: Geococcyx californianus)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada